Alex O’Dogherty

Alex O’Dogherty ja no mesura les paraules. Ja no té mesura, i el mateix et parla de la seua gossa, del seu propi enterrament o dels nazis buenistas. D’acudits en moments inapropiats, del ràpid que anem tots, de la intel·ligència artificial i fins dels shalalailos. El mateix et fa un Rap, que un Romancer. I té un número especial per als quals arriben tard. Molt complet. Aquest espectacle és molt diferent de tot l’anterior, perquè el seu cap va a mil per hora. Així que no et sorprenga si enmig d’un discurs, et solta un altre, encara que no vinga al cas. Curiosament és un xou més Imbècil que l’anterior… Més Imbècil encara… Ja no les mesura, però continua jugant amb les paraules. Li agraden molt… fins que es converteixen en opinions. No les suporta. Sobretot, les no sol·licitades. I molt menys als opinadores. Els opinadores de tot. D’esports, de cuina, de política, dels cossos de la gent, o… de comèdia. Té per a tots.