Amodeo, Avenate

Avenate: De vena. 1. m. And. Arranque de locura. Les millors i pitjors coses que hem fet en aquesta vida l’hem feta gràcies a una arrencada de bogeria. Un rampell que es converteix en sentiment i que et fa fer coses que creies impossibles o de les que vas renegar tornar a fer. L’avente et fa creure que escriure al teu ex a les 4:00 del matí després d’una festa, és una bona idea. Et fa creure que aquest xarrup no et farà res. Et feia creure de petit a dir a la teva mare: “dóna’m, que no em dol” no et faria mal. L’avenat sempre hi va ser, vas arribar al món per un avenat, per un: “tranqui, jo controlo”. Dels avenats neixen els moments dels que ens recordarem sempre, dels avenats neixen les millors històries per explicar. D’un avenate sorgeix aquest nou xou de Juan Amodeo en què barrejarà improvisació amb el públic, anècdotes reals que semblen inventades, altres inventades que semblen reals, un text àcid i irònic i alguna sorpresa única per a cada ciutat.