En 2018, el Teatre Principal d’Alacant va posar en marxa la seua I Residència Lírica Maestro Chapí. Una plataforma per a les manifestacions artístiques locals i per a potenciar nous públics que naix de la necessitat d’ampliar el ventall d’iniciatives que en els últims anys han posicionat al Teatre Principal en tot un referent cultural.
La Companyia Lírica Alacantina es va convertir en la primera companyia lírica resident del Principal amb la seua obra “Doña Francisquita”, la primera sarsuela gestada sota els murs del Principal amb el suport de la “I Residència lírica Maestro Chapí”.
“Donya Francisquita” és una sarsuela en tres actes, amb llibret de Federico Romero Sarachaga i Guillermo Fernández-Shaw Iturralde, basada en la comèdia “La discreta enamorada” de Lope de Vega, amb música del mestre Amadeo Vives, que es va estrenar en el Teatre Apol·lo de Madrid en els anys 20.
L’acció se situa al Madrid romàntic de mitjan segle XIX, durant el carnestoltes. Se la considera com una de les més grans obres de la sarsuela, asseient model dins del gènere gran. El llibret, basat lliurement en la comèdia de Lope de Vega, retrata el Madrid romàntic d’una manera poètica i fidel, creant quadres de gran colorit i vivor. Per les seues característiques pot definir-se també com una òpera còmica de gran qualitat.
En 2019, la Companyia Lírica Alacantina va guanyar la II Residència Lírica Maestro Chapí, amb “La Corte del Faraón” que va comptar amb la col·laboració especial de l’Orquestra Simfònica del Vinalopó i del Cor del Teatre Principal d’Alacant, amb un extens repartiment encapçalat per Mari Carmen Yelo, Juana María del Bou, Javier Rubio, Adrián Quiñones i Nacho Hernández.
Aquesta opereta bíblica en un acte i cinc quadres és una sarsuela que mescla elements d’opereta, sarsuela, revista, i fins i tot cuplet és famosa pels seus diàlegs plens d’insinuacions i connotacions sexuals, cançons d’aroma picant i embolics de tall vodevilesc, que va estar de moda durant el primer terç del segle XX.
En 2020 va guanyar la III Residència “El huésped sevillano”, de la Companyia Lírica al costat de l’Orquestra Simfònica del Vinalopó i el Cor del Teatre Principal d’Alacant.
En la imperial ciutat de Toledo, i a principis del segle XVII, Juan Luis, un pintor de la cort, té l’encàrrec del rei perquè pinte una Verge Immaculada amb destinació al Real Oratori. L’artista espera trobar a Toledo la model que li servisca per a realitzar la seua obra. Coneix a Raquél, dona de bellesa extraordinària i filla de mestra Andrés Munestein i immediatament queda corprés de la seua bellesa: és la dona que busca per al seu quadre. El comte don Diego, aprofitant l’eixida de la jove Raquél de la seua casa, camí de l’església, la fa la seua presonera, portant-li-la a la Fonda del Sevillà, en espera de l’ocasió per a traure-la de la ciutat.
En 2021 va guanyar la IV Residència la Companyia Lírica Alacantina al costat de l’Orquestra Simfònica del Vinalopó amb “La rosa del azafrán”. Aquesta adaptació lliure de la novel·la El Gos de l’Hortolà, de Lope de Vega. Prop de quaranta artistes actuen en aquesta sarsuela en dos actes, amb llibret de Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw, i la música de Jacinto Guerrero, que dirigeix Juanma Cifuentes i il·lumina Juanjo Llorens.
A l’Espanya de la postguerra una dona, Sagrari, decideix fer-se càrrec de la finca on es va criar. Famílies, com la seua, desmembrades per la guerra, i un propietari, Do Generós, que ha perdut la raó per la ruïna econòmica i la mort del seu fill en la guerra, tiren avant en temps molt difícils gràcies a l’esforç d’una dona feta a si mateixa. L’arribada de Juan Pedro a la finca no suposa major inconvenient fins que aquest fixa els seus ulls en Catalina, una de les treballadores. “De sobte, li vaig veure enamorat d’una altra… i em va donar coratge que no s’haguera fixat en el meu”. Las costumbres y las conveniencias sociales de la época convierten ese amor en imposible. Però Custòdia, el mestressa de cria de Sagrari, donarà amb la solució.